Mentre llegeix de nit, en Claudi és absorbit dins del llibre. Apareix en un món gris on les ombres governen i els humans són records difusos. Hi coneix l’Elena, una nena que també va ser atrapada.

Un tanc soviètic apareix entre la boira. En Samuel gairebé no pot creure-s’ho. Està sol, pesa trenta-cinc quilos i té tifus. Però està viu. El capítol no és un final feliç, sinó un començament: com es pot viure després de l’horror?

Anys després, en Samuel és un home gran que viu a Israel. Explica la seva història a joves estudiants. La darrera frase del llibre és: “Les ombres només existeixen si hi ha alguna llum en algun lloc.”

A través de la lectura dels diaris, el protagonista descobreix un incident tràgic que va ocórrer fa dècades. S'adona que el misteri no és només paranormal, sinó que té una base històrica real relacionada amb la repressió i la por. Capítol 5: Aliances i sospites

Ombres a la foscor

Joël is finally put on a transport to Auschwitz. On the train, he plays one last concert for the terrified prisoners in his cattle car. He plays the same Brahms concerto from the opening chapter. When he finishes, no one applauds. They are all crying. The train arrives at Birkenau. The selection. Joël is sent to the left (work) because the SS doctor is momentarily distracted by music.

Màrius meets , a Hungarian Jewish political prisoner who is a kapo (a prisoner given privileges by guards). Ferenc is brutal but protects Màrius. It is revealed that Ferenc killed his own brother to save himself. The moral complexity is overwhelming: is Ferenc a monster or a survivor?